Els torneigs i campionats de tipus local, van servir per formar un conjunt de jugadors amb experiència suficient per afrontar competicions de més rellevància. L'OAR Gràcia es va federar la temporada 1954-55 i va prendre part al campionat de Catalunya de 2ª categoria. L'èxit va sorprendre la pròpia empresa ja que va quedar sots-campió i va ascendir a 1ª categoria.

L'escalada d'èxits no va cessar i, així, la temporada 1958-59 es va proclamar subcampió de Catalunya i d'Espanya de 1ª categoria. El 1961, després de proclamar-se campió de Catalunya, va acabar 3r. classificat al campionat d'Espanya de 1ª categoria. Aquest mateix any va guanyar el dret a participar a Divisió d'Honor, llavors nomenada "Liga Nacional", dret que no va arribar a exercir. El 1962 el primer equip torna a ser campió provincial de 1ª categoria. La temporada 1962-63 es participà, per primera vegada, a la Divisió d'Honor tot fent un paper molt destacat en quedar segon classificat del grup A darrera l'Atlético de Madrid. El club madrileny va guanyar la final al Granollers (campió del grup B).

Els anys 1966 i 1967 es tornà a guanyar el campionat provincial de 1ª categoria i tres anys més tard, després de guanyar l'eliminatòra enfront el G.E. SEAT de Madrid, es va aconseguir l'ascens a la Divisió d'Honor. Tanmateix, la temporada següent es va perdre la categoria, la qual cosa va motivar que una bona part dels jugadors decidissin posar fi a una brillant i dilatada trajectòria esportiva. Alhora es va obrir un període de crisi a l'entitat i el primer equip, en dos anys, va caure a 1ª Provincial.

Mentrestant, el 1972, el club havia obert les portes a l'handbol femení, no abandonant la tasca de planter d'on sortirien els futurs jugadors de l'equip sénior. Els fruits de l'esport base van anar madurant: la temporada 1979-80 es va ascendir a 2ª Nacional i el 1982 es pujà a 1ª nacional i es guanyava, per primera vegada, la Copa Catalana.

No van voler ser menys les noies. Ben aviat van aportar èxits ja que el 1983 van ser campiones provincials i van repetir el 1985, aconseguint també el sots-campionat d'Espanya i l'ascens a la 1ª Nacional femenina.

El 1987 l'equip masculí va quedar subcampió de la Copa Catalana, però un any després, en la seva tercera final, es va fer novament amb el títol en vèncer la Unió Esportiva Sarrià. Les fèmines, que la temporada1984-85 havien aconseguit el subcampionat d'Espanya i l'ascens a 1ª Nacional, van assolir per fi, el 1988, el seu màxim objectiu: l'ascens a Divisió d'Honor.

A l'igual que va passar anys enrera amb el conjunt masculí, el femení no va poder mantenir la categoria a causa de les nombroses lesions que van minvar contínuament el potencial de l'equip. Decepció d'una banda, però alegria de l'altra ja que l'equip B masculí va ascendir a 2ª Divisió Nacional.

Arribem a la temporada 1989-90, en conjunt una de les més exitoses per a l'entitat. El primer equip masculí assoleix el Campionat d'Espanya de 1ª Nacional B i puja a 1ª Nacional A; el femení es classifica per a la Fase Final del campionat d'Espanya; el juvenil femení es proclama campió de Catalunya i els menuts de l'equip aleví conquereixen el títol de campions territorials.

Aquests èxits es veuen refrendats amb la placa de la Federació Espanyola al "Mèrit Esportiu" i amb el nomenament de "Millor club català de la temporada"


>> DÈCADA DELS 90 - ASPECTES MÉS DESTACATS:

La temporada 1995-96 el club renuncia a la Divisió d'Honor B a causa de les elevades despeses que ocasiona aquesta competició i inscriu l'equip masculí a 1ª Nacional, categoria que manté des d'aleshores.