Ara, sí. Es diu que per presumir s’ha de patir. Doncs bé, quin patiment el del Gràcia a la recerca de la victòria que li ha permès segellar la classificació per a la fase d’ascens. Amb 5 punts de marge per sobre del Sant Vicenç, ha assolit l’objectiu quan faltaven dues jornades en què podrà jugar relaxat del tot. Al final celebració festiva amb els nombrosos seguidors desplaçats al pavelló roquerol per donar suport a l’equip verd-i-blanc. Ha estat el moment d’alliberar tensions, desprendre’s dels nervis i donar pas a l’esclat de joia.

No n’hi havia per menys. El Gràcia s’havia ficat en un embolic en els primers minuts de partit i ha hagut de treballar de valent per capgirar el marcador advers. L’única vegada que s’ha posat per davant ha estat quan Janna Sobrepera ha establert el 31-32 definitiu, un gol que ha aportat els dos punts i el bitllet per a fases.

Com dèiem, l’inici de les gracienques ha estat calamitós. Toves en defensa i sense encert en atac, han vist com La Roca s’escapava amb el parcial 5-0 que ha motivat el temps mort de Carol Carmona. D’entrada no hi ha hagut millora significativa i la situació ha anat a pitjor (10-4), però els gols de Maria Monllor, Emma Serna i Mireia Pascual han servit per treure’s la son de les orelles (10-7) i han començat a igualar els encerts del rival, de manera que, arribat el descans, es mantenia la diferència favorable a La Roca (18-15).

 

L’efectivitat d’Ekaterina Tyaglyay (la primera part reservada bàsicament a tasques defensives) ha engrandit la diferència i ha tornat a posar el Gràcia en situació delicada (22-17, 24-19) al minut 8. Per fi les verd-i-blanques s’han adonat que calia ajustar la defensa com a primer pas necessari per poder remuntar el partit, i també posar una marxa més en les possessions. Dit i fet. Més intenses i solidàries darrere, amb Alba Martín com a mestra de cerimònies i Berta Prat com a principal braç executor, 6 minuts després el partit s’ha igualat pel parcial 1-6 (25-25).

Els empats, tot seguit, s’han anat succeint i han proporcionat un final de mossegar-se les ungles. La Roca era qui s’anava avançant i el Gràcia l’obligat a reaccionar tot seguit en aquesta fase decisiva (31-31). Les gracienques havien tingut un parell d’oportunitats de posar-se per davant, però el llançament al pal de Janna Sobrepera i una pèrdua de possessió els ho va frustrar.

 

A la tercera ha estat la bona. Pilota recuperada per Maria Monllor, ràpida transició culminada per Janna Sobrepera i el marcador que feia el tomb (31-32). Ja en l’últim minut, temps mort de Quique Gallego per preparar l’estratègia, que s’ha traduït en el llançament ràpid d’Ekaterina a la recerca de l’empat i tenir més de mig minut encara per exhaurir les opcions. El pla roquerol no ha funcionat perquè el llançament ha anat desviat i després el Gràcia ha sabut conservar la possessió fins al toc de botzina. Llavors ha esclatat la festa verd-i-blanca a la pista i a les graderies. Èxtasi total.

AIXÍ SERÀ LA FASE D’ASCENS

La primera part és una eliminatòria a doble partit entre primers i segons dels diferents grups. Tot apunta que l’OAR acabarà segon i, per tant, s’enfrontarà a un campió dels altres tres grups (per sorteig, el 17 d’abril). El partit d’anada (22/23 d’abril) serà a la pista del segon i el de tornada (29/30 d’abril) a casa del primer.

Els guanyadors de les quatre eliminatòries faran una segona fase, del 12 al 14 de maig, per concentració i el sistema de tots contra tots. Els dos primers classificats pujaran a la Divisió d’Honor Or. Un camí força dur.

Tal com estan ara les coses, si es confirma el segon lloc del Gràcia -encara podria superar el Mislata, però sembla difícil- els possibles rivals de les gracienques serien: Lanzarote (grup A); Zarautz (grup B); Almeria Roquetas o Alegra (San Sebastián de los Reyes) o Ikasa (Boadilla del Monte) en l’ajustat grup D. Caldrà esperar el desenllaç del campionat regular.

FOTOS: ERIC ALTIMIS (CEDIDES)

Font: Diari de Sabadell