Jornada 1: Eibar Eskubaloia 30 – OAR Gràcia 34
Triomf imponent. L’OAR Gràcia ha emmudit el poliesportiu Ipurua en superar per 30 a 34 l’amfitrió Eibar Eskubaloia en una gran actuació dels jugadors de Cesc Borell.
La victòria, però, no ha estat gens fàcil, ans al contrari. Ha tocat remar. I de valent. A excepció del momentani 2 a 2, obra de Nil Montserrat, un dels grans protagonistes en l’atac gracienc, els sabadellencs han anat a remolc durant més de vint-i-set minuts. És cert que fins al minut 20 la diferència no era superior als tres gols, però la sensació, fins aleshores, és que cada vegada que els Quim Vaillo, Bernat Correro o ‘Tonchi’ Vázquez aconseguien apropar-se al marcador, els amfitrions sempre han trobat la manera de mantenir l’avantatge al marcador. Però un cop s’ha entrat en els darrers deu minuts, i quan pitjor ho estava passant l’OAR Gràcia (14-11), el guió del partitha canviast radicalment: dels quatre gols de desavantatge s’ha passat 15-14, gràcies, en bona part, a la bona actuació de Pau Hernández sota pals i al temps mort del tècnic sabadellenc, clau per situar-se a només un gol.
Els de Cesc Borrell han tornat al partit. I de quina manera: en dos atacs gairebé consecutius, els sabadellencshan tingut l’oportunitat de marxar als vestidors amb empat al marcador.
Semblava que l’OAR estava en disposició de canviar la tendència del marcador i del partit, però un inici en tromba de l’Eibar Eskubaloia ha tornat a posar un escenari molt complicat per als sabadellencs, en un tancar i obrir d’ulls (21-16). Però tal com ha reconegut el tècnic sabadellenc al final del partit, on l’equip “ha sabut mantenir el cap fred en els moments complicats”, s’ha passat d’un desavantatge de cinc gols a un avantatge d’un gol. Parcial de 2 a 8, en poc menys de vuit minuts per deixar estabornit a l’Eibar Eskubaloia: “A la segona meitat hem pogut imposar el nostre estil de joc per remuntar una situació difícil”.
Amb un OAR Gràcia llençat, els sabadellencs no han desaprofitat l’avantatge, mantenint a ratlla en tot moment els locals. Triomf cabdal per agafar el lideratge del grup en una gran actuació coral. El pròxim escull serà aquesta tarda (16.30 h) davant el Santoña, qui avui han perdut en el darrer segon davant l’Ikasa madrileny (27-28). L’ascens, una mica més a prop.
Jornada 2: BM Santoña 24 – OAR Gràcia 29
Impactant. Així està sent l’actuació de l’OAR Gràcia Sabadell a la fase d’ascens a Plata que disputa a Eibar. Després de superar l’amfitrió en la jornada inaugural amb una gran remuntada (30-34), en el segon partit ha repetit gairebé el guió superant el CB Santoña per cinc gols de diferència (24-29). Ara depén d’ell mateix per acabar primer de grup i assolir l’ascens: serà aquest diumenge en una autèntica final contra l’Ikasa madrileny, que també ha guanyat els seus dos partits. L’empat, però, afavoriria al conjunt gracienc per millor average golejador general.
El partit ha tingut un guió semblant al de divendres, amb una primera part igualada i molt dura per l’agressiu joc de contactes defensius del Santoña, amb jugadors de més alçada i corpulència. S’ha arribat al descans amb mínim avantatge pel conjunt càntabre (14-13).
Com va passar davant l’Eibar, el conjunt gracienc no ha estat encertat a l’inici de la represa i el partit se li ha complicat amb un advers 18-15. La igualtat ha tornat a l’equador d’aquesta segona meitat (21-21). Tot podia passar. Les rotacions efectuades pel tècnic Cesc Borrell ha tornat a fer el seu efecte i el Gràcia ha començat la fase pletòrica de final de partit en què l’incansable treball col·lectiu en defensa i les aturades de Joan Leon, combinades amb l’encert en les possessions han acabat destrossant el Santoña. Els últims minuts han estat un autèntic festival sabadellenc, fins a culminar amb el 24-29 que ha desfermat l’eufòria entre la cinquantena de seguidors verd-i-blancs a la graderia, que estan gaudint de valent.
FINAL DAVANT L’IKASA
L’Ikasa, per la seva banda, s’ha imposat per 24-29 a l’Eibar i, per tant, manté intactes les seves possibilitats d’ascens. Serà un rival molt complicat per l’OAR, amb un estil de joc semblant. La condició física pot ser fonamental. Passi el que passi, l’OAR Gràcia podrà sortir amb el cap ben alt del País Basc. Si posa la cirereta, la festa serà completa. Almenys sobre la pista. Després ja veurem als despatxos. La cita és aquest diumenge a les 10.30 hores al pavelló d’Ipurúa. Si fa onze anys, el Centre d’Esports va aconseguir l’ascens a Segona A a pocs metres d’aquest escenari, ara pot ser el torn de l’històric club gracienc.
Jornada 3: OAR Gràcia 35 – BM Ikasa 39
“Si m’ho arriben a preguntar a l’agost, els hauria dit si estaven bojos”, explica el tècnic de l’OAR Gràcia Cesc Borrell, hores després d’arribar a Sabadell, un cop disputada la fase per accedir a la Divisió d’Honor Plata a Eibar.
No van poder tornar amb l’ascens, però van ser els guanyadors morals i l’equip que més simpaties va generar entre els quatre candidats a l’ascens.
L’equip sabadellenc arribava a Eibar sent el rival “amb menys envergadura, menys pes i menys físic”, però un cop sobre la pista del poliesportiu d’Ipurúa, tot va canviar com un mitjó: “Vam tenir més velocitat i vam poder desenvolupar un joc col·lectiu molt millor que el dels altres equips. Mai vam deixar de treballar, independentment del resultat al marcador”, analitza Borrell.
Divendres, victòria amb una gran remuntada a la segona meitat per deixar contra les cordes l’amfitrió Eibar Eskubaloia (30-34), que servia per enviar un missatge clar i contundent al Santoña i al poderós Ikasa de Madrid. L’endemà, dissabte, els graciencs van utilitzar la mateixa recepta: remuntada liderada per Joan León sota pals i l’encert en atac del pòquer formar per Vaillo, Montserrat i els germans Correro per jugar-s’ho tot a cara o creu davant el poderós Ikasa: “Ells –jugadors– s’ho van anar creient i jo també. Quan guanyes el segon partit veus que l’ascens pot ser una realitat i vas a totes. Però ens vam trobar a un grandíssim equip, en tots els sentits, que va ser el mereixedor de l’ascens”, reconeix el tècnic.
“Tornarem. Això ens ha encantat”
Aquesta vegada, amb poc més de dotze hores entre partit i partit, l’OAR Gràcia acusaria el desgast físic i la falta de fons d’armari per acabar claudicant en el tercer i definitiu assalt davant els madrilenys (35-39): “Crec que ens va faltar un punt d’experiència i tenir més rotació de banqueta. Ells van utilitzar fins a 14 jugadors. Nosaltres teníem els vuit, nou jugadors més diferencials de les fases. Els joves de l’equip ens han ajudat a tirar endavant, i sense ells no seríem tants bons”, defensa, mentre assegura que, tot i el regust amarg del desenllaç “marxo molt satisfet i orgullós del meu equip. Hem viscut tres dies molt potents en el sentit emocional. Les paraules al vestidor van ser les de tornar, tornarem. Perquè això ens ha encantat i volem aconseguir la plaça”.
Mantenir el bloc
Ara, el gran repte de l’OAR Gràcia serà intentar mantenir el bloc que ha dut l’equip a les portes de la Divisió d’Honor Plata. Un cop confirmada la continuïtat del cos tècnic encapçalat per Cesc Borrell, Pere Ayats i Ángel Custodio, la bona actuació de la plantilla posa a l’aparador bona part del gruix de l’equip i el club, posicionant-se per ser més atractiu: “Em preocupa, però no em fa perdre la son. Tenim jugadors que ho han donat tot pel club. O ens venen equips molt importants de Plata o de més amunt, o dubto que hi hagi una desbandada de jugadors. Però també és lògic que en tractar-se de jugadors joves siguin ambiciosos i vulguin anar més amunt”.
Font: Diari de Sabadell
